domingo, 9 de diciembre de 2007

some of inside out

He exploded. It was the day after he got the degree.
He will be remembered as the guy with the smile on his face, he used to avoid any problem with people but he fought for anything he knew he was right about. That was him.
He used to show up when things where tough, he did not deceive as many people as he probably might think although some people he firstly rely on finally let him down.
He was always in the middle of everything, keeping himself warm by the friendship of those who were his real friends.

domingo, 25 de noviembre de 2007

Roles

¿Que es lo que nos hace tan vulnerables a adoptar roles distintos para sentirnos aceptados en el grupo con el que estamos? A veces no nos damos cuenta, pero sacamos lo mejor de nosotros cuando menos actuamos. Las personas somos como somos y no cambiaremos por más que otros quieran, nuestra manera de ser es nuestra identidad. Con estas líneas sólo quería recordarles a aquellos que me rodean que les quiero por ser como son.

jueves, 22 de noviembre de 2007

M'he fet gran

L'altre dia hi pensaba, quan deixem de ser petits i ens fem grans?
M'ha semblat trobar-hi relació amb la feina. Justament tornava cap a casa de la feina o de la universitat, quan se'm va passar una ideia pel cap (el fet de viure fora de la ciutat i tenir cada dia un parell d'hores de trajecte et dóna temps per pensar, llegir, escoltar música, dormir una mica, t'ajuda a acabar-te de despertar...) i de totes les opcions que ens proporciona a tots aquells que vivim a la segona corona de l'àrea metropolitana vaig fer ús de la de pensar. Hi ha dies que faig ús de la de dormir, o fins i tot en combino una o dues: llegir i de seguit dormir una mica.
De fet el lloc on se m'acudís fer la reflexió és bastant rellevant, el cas és que hi vaig pensar i prou.
Doncs bé, em fa l'efecte que ens anem fent grans a mesura que no ens han de dir de fer les coses. Quan som petits no ens agrada menjar verdures, ens fa tanta mandra rentar-nos les dents que si algun dia la mare es descuidava de seguir-te fins al lavabo per comprobar que te les rentessis et faltava temps per escaquejar-te, quan posar el pijama a rentar (aquesta es podria dir que ha sigut de les meves últimes), etc. Ens anem fent grans i ens adonem que rentar-nos les dents com a mínim dos cops al dia és una cosa indispensable, i a vegades no fer-ho genera un remordiment de consciència que quan dies després estas menjant i et fa mal el queixal, et dius: "això segur que és de l'altre dia que vaig menjar aquell tros de xocolata i per la nit no em vaig rentar les dents". Doncs retornant al tema de fer-nos grans, resulta que quan comences a fer totes les coses per les que abans t'havien de perseguir per tu mateix, és quan t'adones que estàs creixent.
I per la feina passa alguna cosa similar.

Vull tornar a ser petit...
Después de algunas publicaciones en un par periódicos de distribución gratuita he creado este blog. Hace tiempo escuché hablar de las páginas estas pero nunca encontraba el momento ni sabía bien como funcionaban. Así que después de algún empujoncito que otro... aquí estoy.
Hace dos o tres días que me di de alta en la sociedad de los
bloggers. Pensaba que en cuanto tuviera el espacio para escribir, me vendrían ideas a la cabeza sin cesar, pero parece que me ha pasado todo lo contrario. Cuantas más ideas quiero que me vengan... menos me vienen y si vienen no sé como expresarlas en palabras.
Espero que con las futuras ideas que pueda tener esto no siga sucediendo, menudo "chasco" si ahora que tengo donde expresarme no consigo escribir ni medio parráfo.

Sigo esperando ideas...